És una mena d'estofat que porta faves, pésols, creïlles i ceba. A mitjan cocció es deixa caure en l'olla un ou per cada comensal. Tradicionalment, era un plat típic de Pasqua o, en general, de la primavera, que és la temporada de la fava i el pésol. Hui, gràcies als productes congelats, és possible preparar una berenadeta en qualsevol època de l'any.

 

A Llíber les empanades reben aquest nom. A la Marina, també se'n diu “coques tapades”. El farcit pot ser de “mullador” (ceba i tomaca), de pésols o d'herba (camarrojes, lletsons i bledes). Antigament, totes les casetes de camp tenien el seu forn de llenya per a coure el pa, els bollos o les coques.

 

Els ingredients bàsics d’aquesta especialitat xarcutera són, a més de la carn i la sang del porc, la ceba i l’arròs. La combinació d’aquests darrers elements és un tret característic de Llíber, ja que en altres llocs es fa o bé de ceba o bé d’arròs.

 

Dolços molt cuits (adquireixen un característic color terrós), de consistència dura i forma allargassada, fets amb farina, ous, sucre i ametles. Són típics de Nadal.

 

Bescuit que es fa amb farina, sucre, llevat, llet i oli d’oliva. Per tal d’aromatitzar-lo, s’empra la canyella en pols i la ratlladura d’una llima. Es cou en una llanda de forma rectangular i, per això, pren aquesta forma característica. També se li pot afegir ametla mòlta, el fruit d’un arbre tan abundant al terme municipal de Llíber.

 

Pasta plana, que pren generalment una forma arrodonida o rectangular i porta com a cobertura mullador, pésols o herba. Les coques es poden coure directament sobre el sòl del forn de llenya o dins d'una llanda. Per la seua semblança amb la pizza italiana, els residents britànics li diuen valencian-style pizza, però a diferència d'aquesta no hi trobareu mai formatge en la seua cobertura. A l'estiu, es mengen acompanyades d'un raïm de moscatell, que és una encertada combinació de salat-dolç.

 

Faves cuites a foc lent amb un rajolí d'oli d'oliva, alls tallats ben finets, trossets de cansalada, un pessic de sal i un altre de pebre roig. De tant en tant, s'ha de sacsar la caçola a fi d'evitar que les faves s'enganxen al fons i se socarren. Convé que siguen tendres perquè les faves granades no es couen bé.

 

Per a la preparació d’aquest embotit es fa servir una massa feta de carn magra de porc i cansalada a parts iguals, condimentada amb pebre i d’altres espècies. La forma de la llonganissa és llarga i prima. Popularment, també se la coneix amb la denominació de “llangonissa”.

 

Aquest producte fou el gran motor de l’economia de Llíber durant tot el segle XIX i bona part del XX. Hui, encara es pot adquirir la bona pansa de Llíber que es caracteritza per la seua dolçor i la grandària del seu gra.

 

Petites empanades cuites al forn, farcides amb confitura de moniato i aromatitzades amb anís o aiguardent.

 

A l’igual que la llonganissa en la seua elaboració s’empra el magre i la cansalada, però el primer ingredient predomina sobre el segon. La saltxixa sol portar el pebre negre en gra, i no mòlt com en el cas de la llonganissa.

 

Embotit de carn de porc capolada i adobada amb sal, pebre roig i d'altres espècies. El pebre roig li dóna el seu color característic. Aquesta saborosa menja la van portar a Llíber els colons mallorquins a començaments del segle XVII.

 

Els dos pobles són molt coneguts per la seua dedicació al conreu de la vinya i per la venda a granell del vi que s'hi produeix de totes les varietats: negre, rosat, blanc, mistela i fins i tot cava.